TREBALLAR AMB LA PLEGADORA DE XAPA: TIPUS DE PLEGAT

Abans de començar a treballar amb una Plegadora de xapa és imprescindible conèixer alguns conceptes fonamentals d'aquests equips i els treballs que realitzen. Un d'aquests conceptes és els diferents tipus de plegat que podem realitzar amb la nostra Plegadora de xapa.
Tipus de plegat de làmina que podem realitzar amb les plegadores de xapa

Plegat a l'aire

És el plegat realitzat sobre la matriu sense que la xapa plegada amb el punxó arribi a la part inferior de la mateixa. És a dir, en el moment que el punxó arriba a la seva posició més baixa hi ha una llum o un espai d'aire per sota de la làmina, entre aquesta i la matriu. Això permet obtenir diferents angles de plegat utilitzant les mateixes eines, el que requereix treballar amb extrema precisió per garantir un resultat perfecte.
Des de la introducció del CNC a les plegadores hidràuliques, la forma de plegat que s'utilitza amb més freqüència és el plegat a l'aire o plegat parcial. Durant qualsevol procés de plegat, la xapa exerceix un retorn elàstic quant deixem d'exercir pressió sobre ella. Gràcies al CNC, en la tècnica de plegat a l'aire, estima de quants graus serà aquest retorn i baixa el punxó tenint en compte aquest factor.
Hi ha dos aspectes fonamentals que hem de controlar a l'hora de realitzar aquest tipus de plegat: la posició de la tranxa al baixar i la pressió que s'exerceix sobre el material, aquests dos conceptes són vitals per poder utilitzar aquesta tècnica de plegat amb garanties.

Alguns dels avantatges del plegat a l'aire són:

• Major gamma d'angles de plegat: Aquesta tècnica permet obtenir una gamma més gran d'angles en les peces plegades. Amb un kit d'utillatges (punxó i matriu) a 30° es pot obtenir, mitjançant el plegat a l'aire, qualsevol graduació des de 30° fins a 180°.
• Més rapidesa en l'execució: El plegat a l'aire és més ràpid, ja que per a obtenir un angle més agut, n'hi ha prou amb baixar la tranxa alguns mil·límetres. En altres tècniques, en canvi, s'ha d'exercir més pressió o augmentar el temps de repòs de la tranxa.
• Menor pressió: La pressió necessària és menor que en altres formes de treball.
• Menor fricció: La làmina resulta menys marcada a causa de la poca superfície de fricció amb la matriu.
• Menor desgast: Els punxons i les matrius augmenten la seva vida útil.
• Menor tonatge: Es necessita una plegadora amb menor tonatge que la que seria necessària per al mateix plegat amb una altra tècnica.

 Al igual que els avantatges d'aquest tipus de plegat, també cal conèixer els desavantatges:

• Menor precisió de plegat: La precisió de l'angle de plegat és menor que en altres tipus de plegat. La precisió és aproximadament de +/- 1 grau.
• Retorn elàstic: Aquesta tècnica treballa amb el retorn elàstic, però no l'elimina. Per aquesta raó és una tècnica difícil per treballar grans radis o peces amb gran retorn elàstic.

Plegat a fons

És el plegat realitzat sobre la matriu, pressionant la xapa amb el punxó fins que s'arriba a la part inferior de la mateixa. L'angle de plegat resultant depèn del punxó i la matriu utilitzats.
Amb la tècnica de plegat a fons, la làmina arriba a recolzar-se sobre el fons de la V de la matriu inferior. Aquesta tècnica és preferible quan es busca major precisió en l'angle i en el radi del perfil a plegar.
La precisió augmenta ja que la làmina es conforma amb un suport inferior que permet obtenir un radi més homogeni a la punta del plegat i un major trencament del retorn elàstic. Això resulta finalment en un plegat més precís.
Per a aquesta forma de plegat és essencial triar els punxons i les matrius adequats. S'ha de calcular amb precisió l'angle i obertura que han de tenir les eines per obtenir el perfil desitjat amb el retorn elàstic que aquesta làmina presentarà.
El punxó i matriu han de tenir el mateix angle, per obtenir una millor distribució de la força sobre la làmina entre tots dos costats.

Els avantatges del plegat a fons són:

• Menor pressió: Bona precisió amb menor pressió de la màquina.
• Producció en sèrie: Major repetibilitat de les peces en cas de sèries de producció llargues.
• Menor retorn elàstic
• Menor deformació en xapes punxonades: En cas de forats a prop de la zona de plegat, aquests resulten menys deformats. Aquesta deformació es corregeix, en part, al ser premsada la làmina entre les eines.
• Major precisió: Tolerància aproximada de 1/2 grau.

Els desavantatges del plegat a fons són:

• No permet correccions: Resulta impossible corregir errors en el resultat de l'angle, ja que les eines estan al màxim de la seva possibilitat. No és possible baixar més el punxó.
• Poca gamma d'angles: Aquesta tècnica s'utilitza només per obtenir angles entre 80° i 90°.
• Necessitat de més utillatges: Són necessàries eines especifiques per a cada plegat en particular.
• Major fricció: Mala qualitat estètica de les peces plegades causa d'una major fricció entre la xapa i la matriu.

Estampat

L'estampat permet realitzar un plegat de la xapa sobre si mateixa per proporcionar més resistència a determinades zones d'aquesta.
La tècnica d'estampat rep el seu nom del procés pel qual s'estampen monedes. Això es deu al fet que el procés d'estampat, és aquell que permet obtenir peces perfectament iguals entre si, com ho són les monedes.
El procés d'estampat, però, és aquell que requereix una pressió molt gran pel que fa a l'espessor de la làmina. Aquesta tècnica necessita una força de 4 o 5 vegades la pressió que s'utilitza en el plegat a l'aire. Els utillatges usats en el procés d'estampació, han de tenir l'angle exacte que desitja obtenir a la peça de làmina. De fet, la força que el procés exigeix ​​és la necessària per trencar el retorn elàstic de la làmina, i així "imprimir" o "estampar" la forma de les eines a la làmina.
Evidentment és un procés constant, però limitat a certs gruixos i a algunes plegadores en particular.

Alguns dels avantatges de l'estampat de xapa són:

• Resultat constant
• Tolerància de 1/4 de grau
• Possibilitat d'obtenir radis mínims en la peça plegada

D'altra banda, els desavantatges són:

• Reduïda vida útil de la plegadora i les eines
• Major fricció: Mal resultat estètic de la làmina plegada a causa de l'alt grau de fricció.
• Necessitat de més utillatges: Cada gruix de xapa ha d'utilitzar un punxó i una matriu diferent, respectant l'angle, el radi, la resistència i l'obertura de la matriu.
• Només per a gruixos de xapa petits: És impossible fer servir aquesta tècnica en espessors majors a 2 mm ja que la pressió necessària seria massa alta.

 Corbat de xapa o Calandratge

Aquest tipus de plegat és una variant del plegat a l'aire que permet obtenir diferents radis de curvatura d'una xapa a partir de múltiples plegats seqüencials realitzats sobre la mateixa. El resultat d'aquest tipus de plegat és un angle amb un radi major o menor.
Gràcies al CNC de les plegadores de xapa podem programar aquest tipus de plegat introduint el radi de corbatura, la distància entre els plegats i l'angle. Aquesta distància l'escollim a criteri del tipus d'acabat que desitgem, a menor distància entre plecs, millor definició de la corba. Introduïdes aquestes dades, el CNC s'encarrega de realitzar els càlculs necessaris per determinar els graus de plegat en cada un d'ells perquè el resultat final sigui una corba.

Alguns dels avantatges del corbat de xapa són:

• Possibilitat de realitzar corbats: Tot i que les plegadores de xapa no són les màquines ideals per a realitzar corbats en xapa, aquest tipus de plegat ens permet realitzar corbats molt propers a un plec que no seria possible de cap altra manera.
• Gran gamma de radis de corbat: Aquesta técinca permet obtenir una gran gamma de radis de corbat en les peces plegades. Amb un kit d'utillatges (punxó i matriu) a 30° es pot obtenir, mitjançant aquestes seqüències de plegat, qualsevol corba des de 0° fins a 90°.
• Menor pressió: La pressió necessària és menor que en altres formes de treball ja que al realitzar múltiples plegats, els graus de plegat són petits i no requereixen molta pressió.
• Menor fricció: La làmina resulta menys marcada a causa de la poca superfície de fricció amb la matriu i la poca pressió del punxó.
• Menor desgast: Els punxons i les matrius augmenten la seva vida útil.

A l'igual que els avantatges d'aquest tipus de plegat, també cal conèixer els desavantatges:

• Percepció dels plecs: A diferència del corbat de xapa, el calandratge mitjançant múltiples plegats no proporciona el mateix acabat en el resultat final. A la xapa corbada mitjançant aquesta tècnica es poden apreciar els plecs.
• Retorn elàstic: Aquesta tècnica treballa amb el retorn elàstic, però no l'elimina. Per aquesta raó és una tècnica difícil per treballar grans radis o peces amb gran retorn elàstic.

Per conèixer més sobre tipus de plegat, com triar els punxons i les matrius, com programar el CNC, interpretar les taules de plegat, els factors a tenir en compte per aconseguir un plegat òptim i molt més poden veure el vídeo tutorial de plegat de la Plegadora hidràulica Nargesa MP3003CNC.