Corbar tub quadrat de paret fina sol provocar arrugues a la cara interior, aixafament i pèrdua de secció. En aquest article comparem cinc mètodes per controlar aquesta deformació i indiquem quin va funcionar millor segons el tipus de feina.
La prova es va dur a terme amb un tub de 40 × 40 mm i un gruix aproximat d’1,2–1,5 mm, utilitzant una Dobladora de tubs Corbadora de perfils MC550. En aquestes condicions, la colofònia va ser el farciment que va conservar millor la secció; si es prioritzen la rapidesa i la repetibilitat en producció, augmentar el gruix acostuma a ser l’opció més pràctica.
Es van comparar cinc solucions:
Pots veure la prova completa en vídeo a les nostres plataformes habituals o accedir-hi directament des de l’apartat «Vídeos» del nostre web. En aquest article resumim els resultats, comparem els cinc mètodes assajats i expliquem en quins casos pot ser més adequat cadascun.
No hi ha un únic mètode per corbar tub quadrat sense arrugues. No existeix una solució vàlida per a totes les feines. El mètode adequat depèn del material, el gruix, el radi de corbat, l’acabat exigit, el temps de preparació i el cost admissible.
En aquestes proves:
La colofònia s’ha d’entendre com el millor resultat d’aquesta prova concreta, no pas com una solució universal per a qualsevol tub, material o radi.
Per interpretar correctament els resultats, cal tenir en compte les condicions de l’assaig amb una Dobladora de tubs Corbadora de perfils MC550:
DadaCondició del test
Secció del tub40 × 40 mm
Gruix aproximat1,2–1,5 mm
Tipus de perfilTub quadrat buit
ProcésCorbat en fred amb tres corrons
MàquinaDobladora de tubs Corbadora de perfils MC550
ObjectiuReduir les arrugues i la pèrdua de secció
Mètodes comparatsGruix, corró, sorra, pols de marbre i colofònia
Els resultats serveixen per comparar aquests mètodes en unes condicions determinades. No substitueixen una prova prèvia quan canvien el material, la secció, el gruix, el radi o l’acabat requerit.
Durant el corbat, la cara exterior del perfil queda sotmesa principalment a tracció, mentre que la cara interior suporta compressió.
Quan les parets són fines, la zona comprimida pot perdre estabilitat i formar ondulacions. Aquest fenomen d’inestabilitat, o vinclament local, està documentat en els estudis sobre el corbat de tubs i perfils de paret prima.
En els tubs quadrats i rectangulars, les cares planes són especialment sensibles. Per això, la qualitat del resultat no depèn únicament de la potència de la corbadora.
En aquesta prova, el repte principal no va ser la capacitat de la MC550, sinó la pèrdua d’estabilitat del tub a causa del seu gruix reduït. La màquina està dissenyada per treballar amb tubs i perfils quadrats, rectangulars i rodons, entre altres seccions.
La solució més directa va ser utilitzar un tub de la mateixa secció però amb una paret més gruixuda.
El perfil va mantenir millor la geometria, va presentar menys arrugues i no va requerir les operacions d’ompliment, tancament, buidatge i neteja associades als farciments.
En producció, no s’ha de comparar únicament el preu del tub. També cal valorar el temps de preparació. Omplir, tancar, corbar, buidar i netejar un perfil prim pot resultar més car que utilitzar una paret una mica més gruixuda.
La forma i l’ajust dels corrons influeixen directament en el control de la secció. Un corró mal ajustat dificulta evitar l’aixafament del tub. Un corró massa ample o amb massa joc lateral permet que el tub s’eixampli, s’aixafi o perdi la forma quadrada.
Un corró ajustat al perfil sosté millor les seves cares. També es pot modificar lleugerament la geometria del corró central per dirigir una petita deformació cap a una zona menys visible.
L’objectiu no sempre és eliminar qualsevol marca, sinó evitar una pèrdua de secció descontrolada.
La sorra actua com a farciment interior durant el corbat i dificulta que les parets es desplacin cap a dins. En la prova, el resultat va millorar respecte del tub buit, tot i que encara van aparèixer algunes arrugues. La causa més probable va ser una compactació insuficient.
En treballs exigents, el tancament ha d’impedir que el farciment es desplaci o sigui expulsat. El sistema utilitzat s’ha d’adaptar al procés i s’ha de poder retirar amb seguretat. La sorra per a filtres o una sorra fina de granulometria uniforme pot facilitar la compactació. Tanmateix, la procedència és menys important que aconseguir un farciment homogeni i sense espais interiors.
La sorra seca facilita l’ompliment, la retirada posterior i la neteja del tub. No obstant això, humitejar-la lleugerament podria afavorir-ne la compactació, ajudar a reduir els buits entre partícules i generar un suport interior més uniforme.
Abans d’utilitzar sorra humida també cal considerar les operacions posteriors. La presència d’aigua pot dificultar el buidatge i la neteja interior, afavorir la corrosió si queda dins del tub i generar vapor si la peça s’escalfa.
La pols de marbre té una granulometria més fina que la sorra i pot omplir espais interiors més petits. En aquesta comparació va oferir un resultat una mica més net, però no va eliminar completament les arrugues. La seva eficàcia continua depenent de la compactació, el tancament dels extrems, el radi i la pressió aplicada.
La pols fina pot quedar suspesa a l’aire i arribar a les vies respiratòries. NIOSH disposa de recomanacions específiques per controlar l’exposició a pols de marbre i altres partícules en entorns de treball.
Durant la manipulació convé:
La colofònia va ser el mètode que va proporcionar el millor resultat de la comparació.
És una resina derivada del pi i no s’ha de confondre amb la parafina. Es pot escalfar per introduir-la dins del perfil i deixar-la solidificar abans de fer el corbat.
Un cop rígida, forma un suport continu que limita el desplaçament de les parets.
En alguns dels tubs de 40 mm provats amb altres mètodes, la secció es va reduir aproximadament fins a 36–37 mm a la zona corbada. Amb la colofònia, es va mantenir pràcticament en 40 mm. Aquesta dada correspon al mesurament efectuat durant la prova i no s’ha d’extrapolar automàticament a altres seccions o materials.
El tub no s’ha d’escalfar sense ventilació ni mantenir-se tancat hermèticament. Cal controlar la temperatura, els vapors i la sortida del material fos.
La fitxa de seguretat del producte ha de determinar les mesures concretes. Com a referència preventiva, l’exposició als fums de fundents basats en colofònia està reconeguda com un risc respiratori laboral; per tant, cal evitar-ne la inhalació i l’escalfament sense una extracció eficaç.
Encara que puguin quedar restes adherides a l’interior, la colofònia no substitueix el galvanitzat, la pintura, la imprimació ni un tractament interior dissenyat per protegir l’acer.
La seva funció en aquesta prova va ser exclusivament la d’un farciment tècnic temporal.
Mètode Resultat Avantatge principal Limitació principal Quan utilitzar-lo
Més gruix Molt bo Ràpid i repetible Més pes i material Producció i estructures
Corró adaptat Correcte Controla la deformació Pot deixar una marca Sèries de peces iguals
Sorra fina Bo, millorable Econòmica i accessible Exigeix molta compactació Treballs generals
Pols de marbre Millor que la sorra Farciment més uniformeP ols fina i neteja Perfils delicats
Colofònia Excel·lent en aquesta provaVa conservar millor la seccióProcés més lentPeces especials i acabats exigents
Forçar immediatament el radi final augmenta el risc d’arrugues i aixafament. És preferible fer diverses passades i observar l’evolució del perfil.
La manca de suport lateral permet que les cares es desplacin i que la secció perdi la geometria.
Els mètodes de farciment perden eficàcia quan hi ha buits interiors.
També s’han de comptabilitzar les hores de preparació, neteja, fabricació de corrons i manipulació del farciment.
Un mètode que funciona amb un tub de 40 × 40 mm pot comportar-se d’una altra manera quan canvien el material, el gruix o el radi.
La decisió es pot resumir en quatre situacions.
Utilitzar un tub de més gruix, sempre que el pes, el cost i el disseny ho permetin.
Estudiar corrons adaptats al perfil. La inversió inicial es pot amortitzar quan es fabriquen moltes peces iguals.
Provar sorra seca i molt compactada, especialment en peces que admetin una certa deformació.
Valorar la colofònia quan es tracti d’una peça especial, una sèrie curta o un acabat molt exigent que justifiqui el temps addicional.
No existeix un únic mètode per corbar tub quadrat sense arrugues.
Si es pot augmentar el gruix, aquesta acostuma a ser la solució més senzilla i productiva. Quan el material no es pot modificar, l’ajust dels corrons, la pressió i el nombre de passades esdevenen decisius.
La sorra i la pols de marbre poden proporcionar suport interior, però requereixen una compactació acurada. La colofònia necessita més preparació i mesures específiques durant l’escalfament, tot i que va ser el mètode que va conservar millor la secció en aquesta prova.
L’elecció final s’ha de basar en el tipus de peça, el radi, la deformació admissible, l’acabat, el temps de preparació i el cost total del procés.
Si necessites corbar tub quadrat i perfils amb més control de la secció, consulta la MC550 i els seus utillatges.
En aquesta prova, la colofònia va ser el farciment que va conservar millor la secció. El resultat pot variar si canvien el material, el gruix o el radi.
No necessàriament. Les pot reduir quan està molt compactada, però per si sola no garanteix un corbat sense deformació.
En aquesta comparació va oferir un resultat una mica millor. Tanmateix, també exigeix una compactació eficaç i més precaucions davant la pols.
No. Són materials diferents i no s’han de considerar intercanviables sense fer proves.
El tub es torna a escalfar de manera controlada fins que el material pot sortir per gravetat. Cal seguir la fitxa de seguretat i les instruccions del proveïdor.
Sí, quan es recupera neta, no s’ha degradat i conserva les seves propietats.
No. És un farciment temporal i no substitueix un sistema anticorrosiu.
Quan el disseny ho permet, acostuma a ser l’opció més ràpida i repetible. Cal valorar el pes, el cost i la disponibilitat del perfil.
No. La dificultat principal va ser controlar la deformació del perfil de paret fina, no la capacitat de la màquina.
Sí. Sempre que canviïn el material, la secció, el gruix, el radi, els corrons o l’acabat exigit, el procediment s’ha de validar amb una peça de prova.
Uneix-te a la comunitat Nargesa i rep tota la informació del sector, vídeos demostratius, promocions en maquinària...